Ecobarri UA-C2 Campos

Obres de dotació de serveis, vials i espais públics, i projecte d’ordenació de 320 habitatges de protecció pública de consum d’energia gairebé nul (NZEB) i un col·legi d’educació infantil i primària de dues línies.

Promotor: Institut Balear de l’Habitatge

Emplaçament: avinguda de la Rambla, avinguda de la Verge i avinguda d’Antoni Maura

Superfície: 29.405,00 m2

Pressupost: 920.000€ + IVA

Autors: A. Martín, J. Moya, C. Oliver, A. Reina (arquitectes), EEI Enginyeria, J. Gracia (ITOP)

Col·laboradors: A. Rubido, J. Torrebella, S. Villamarín, F. Cifuentes

Constructora: UTE Vopsa-Pyocsa

Encarregats: J. Berga, I. Sánchez

Agraïments: T. Terrassa, T. Ribas, Wilson, Anselmo, Fran, Milú (x2), Mohammed (x4), Ebué, Mohand, Jamal, Policia local de Campos, Teulera Soler, F. Grimalt, i tota aquella gent que ha col·laborat en fer aquest projecte possible.

Fotos: S. Martorell / C. Oliver

Urbanitzar entès com a transformació que permet la continuïtat de l’ecosistema existent.

Tot el que apareix en la imatge ja hi era abans que arribéssim: libèl·lules, espigues creixent en cantons de marès i frens de tractor convertits en recolza-braços.


L’any 2011, ben de ple en la ressaca del boom immobiliari, es va comanar al Departament Tècnic de l’IBAVI la direcció de les obres d’urbanització i el projecte d’ordenació de 320 habitatges de protecció pública i un col·legi a un solar de 30.000m² situat a Campos. La necessitat de construir l’escola i el finançament amb fons del Ministeri de Foment, impulsen l’inici de les obres.

Aquest projecte tenia totes les cartes per acabar com qualsevol de les urbanitzacions fantasma que han aparegut a tot el territori espanyol (veure el web www.nacionrotonda.com), però l’ètica professional impedia produir un altre artefacte d’aquestes característiques. Els carrers impermeabilitzats en la seva totalitat, generalment asfaltats, amb vorera de panot i sense arbres constitueixen un model obsolet, tal com s’indica al Pla 20/20/20, el full de ruta de la Comunitat Europea, en què s’estableixen les condicions que han d’assolir les ciutats de l’Europa del SXXI.

Com a solució es varen plantejar dues fases d’utilització:

-En la primera, serà una zona verda en què puguin gaudir tots els campaners des del primer dia, ja que fins ara no hi havia cap parc d’aquesta mida per poder passejar. Per això la majoria de carrers són d’ús exclusiu per vianants, a excepció del que dona accés a l’escola. Aquests carrers s’han pavimentats amb un sauló realitzat amb àrid de la pedrera de Sant Miquel, un material permeable que redueix 30ºC la temperatura de sensació respecte a un carrer asfaltat. Cal recordar que la impermeabilitat és un dels grans problemes de les ciutats, especialment per les inundacions.

El disseny de l’espai públic vol donar la sensació que la intervenció és mínima. Amb un poc de sort, alguns passejants creuran que només s’ha passat el motoret per llevar les herbes, que se n’han salvat els arbres i hi descobriran algunes pedres que poden servir per seure.

Es difumina el límit entre el parc i el vial que només queda marcat per l'alineació de lledoners i aparcabici

Secció vial de vianants tipus (C , D, F), amb paviment permeable de sauló d'àrids locals

Secció vial A per a vianants amb accés rodat restringit, de formigó amb àrid reciclat

…………………………………………………………………………………………………………………………

-En la segona, serà un ecobarri, és a dir una nova forma de ciutat executada per primera vegada a les Illes Balears, on s’ha tingut en compte la salut de les persones i la gestió dels recursos (aigua, energia, residus, etc.), tant en la construcció de les obres com durant la utilització dels futurs edificis, amb la finalitat d’oferir una millor qualitat de vida. Un trosset de poble pensat per a les persones, on els nins puguin tornar a jugar al carrer sense que els pares hagin de passar pena.

Una urbanització més amable, còmoda, i econòmica per als seus futurs habitants, amb un estalvi superior a 1.000€ anuals per habitatge, que no necessitaran climatització artificial. Això és possible perquè l’ordenació s’ha dissenyat per afavorir al màxim que els futurs habitatges puguin assolir un consum d’energia gairebé nul (Nearly Zero Energy Building), en compliment de la Directiva 2010/31/UE. Aquesta condició serà obligatòria a partir del 2018 per tots els edificis de titularitat pública dels països de la UE.

Per això, les edificacions s’han orientat perpendiculars al carrer del Vent, que és la direcció de l’embat procedent de la Ràpita, el vent dominant a l’estiu, i que permetrà refredar gratuïtament els habitatges, a raó de 1ºC per cada Km/h del vent.

Els carrers on s’orienten les façanes principals són d’ús exclussiu per a vianants per reduir la contaminació acústica i visual, per tal d’afavorir que els habitatges utilitzin el refredament o escalfament natural segons l’estació.

En aquest ecobarri s’ha incidit especialment en la reutilització de les restes del mateix solar, no només per qüestions ambientals i econòmiques, sinó també per conservar la seva història agrícola i ramadera, així com per retre homenatge als seus habitants. Així, s’han integrat a les obres tot el que constitueix un document del pas del temps: teules, cantons de marès, eines de foravila, ferralla, peces de tractor, troncs de fusta, menjadores i colls per les vaques, etc.

Llandes i rodes de moldre. Tests amb romaní

Els bancs, construïts amb materials reutilitzats, esdevenen tots diferents i particulars. Peces úniques que suggereixen múltiples maneres de seure i conversar.

Els paviments de formigó d’àrid reciclat s’han colorat amb la terra del lloc, sense químics, utilitzant tècniques de bioconstrucció. Com a additiu s’ha utilitzat exclusivament nopal, que és la saba de les figueres de moro mesclada amb aigua, que serveix per reduir la fissuració.

Les estacions transformadores, les primeres edificacions de l’àmbit de l’urbanització, s’han construït amb murs de càrrega de pedra de marès seguint les tècniques tradicionals i les llindes s’han solucionat amb arcs plans rebaixats de fins a 2,5 m de llarg, que suporten tot el pes del forjat. Totes les teules són reutilitzades.

S’ha reduït al màxim l’ús de PVC, poliuretà, derivats del petroli i altres productes tòxics. Totes les pintures i tots els tractaments per a la fusta són ecològics i exempts de plom i metalls pesants. A les juntes del formigó s’ha utilitzat suro natural.

La vegetació, d’espècies autòctones i al·lòctones, es rega amb l’aigua d’un pou que fa més de trenta anys que rega els camps de cultiu.

Pel que fa a l’enllumenat públic, s’usen punts de llum que permeten fins a un 50 % d’estalvi energètic respecte de l’enllumenat convencional, fent innecessària la instal·lació d’un sistema de regulació horària.

Les tècniques utilitzades en aquesta obra són replicables en rehabilitació de barris i ciutats.

Informació i cita prèvia 900 780 000

Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI)

Enviar a un amic

Correu de l'agent